martes, 15 de julio de 2014

Reflexió final de Segon Curs.


Un estiu més, un any més de grau complet. Ja hem acabat el segon any de grau, i ja estem a l'equador de la carrera. Així doncs, toca fer una reflexió final d'aquest gran curs.


He de dir, que a nivell acadèmic, aquest any estic molt més satisfeta, encara que m'hagués agradat estar-ho més, ja que he aconseguit treure notes més altes que al curs anterior. Així que esper que això vagui progressant i pujant en els següents dos anys que queden. Es a dir, estic molt contenta de com a acabat aquest curs.


Ara bé, vaig a esmentar un poc tot allò aprés i realitzat que m'ha cridat l'atenció i pens que hem serà útil dins d'un proper futur.


En primer lloc, el primer quatrimestre, ho vaig començar un poc frustrada, ja que una assignatura de setembre va anar malament. Malgrat això, vaig començar amb molt il·lusió d'aprendre. I en quant a les assignatures vull destacar Psicologia de l'Educació. Aquest he de dir, que la porto a setembre per l'examen, però estic segura que la treure amb nota. Trob que és una assignatura molt important pels seus continguts. Hem ha fet reflexionar sobre com educar a un nen, i com ajudar a conduir a un nen de moltes maneres diferents depenent de totes les teories.


Un altra assignatura que hem va agradar es Observació i Documentació juntament amb Estratègies d'Intervenció, ja que gràcies a aquestes assignatures hem pogut estar durant quatre sessions en contacte amb nens com si fóssim mestres. Vam tenir que anar a un col·legi, Poeta Villangómez (gràcies a n'Eva per la seva col·laboració, i per deixar-nos estar a la seua aula i ajudar-nos en tot lo possible) per realitzar un projecte presentar materials reciclats als alumnes.




També, he de parlar de Educació Inclusiva, una assignatura que ens ha fet reflexionar sobre els diferents conceptes d'inclusió, integració i segregació, i ens ha ajudat a entendre la importància que té la integració a nivell global.

En respecte a aquesta assignatura vull deixar un vídeo d'un nen amb paràlisis cerebral que ens mostra com una nena petita, té aprecii per a integració d'aquest nen, i l'explicaci´´o del seu creador. Crec que és el cortometratge més preciós que he vist mai.










Per finalitzar, i no menys important Educació Artística i Estètica ha estat molt més tècnica, i divertida. Hem practicat tècniques de pintura per posar en pràctica amb els nostres nens en un futur, a més d'entendre que la pintura ens podria ajudar a entendre que ens vol dir un nen, i fins i tot conèixer si el nen té problemes com el Daltonisme.


Ara ja continuem amb el segon quatrimestre, aquest començat amb moltes més ganes i molta més motivació, sobretot amb les ganes de conèixer el contingut de Desenvolupament i Educació Socioemocional. Aquesta assignatura m'ha agradat molt, tots el continguts que hem pogut trobar, conèixer les emocions bàsiques, conèixer com es desenvolupen socioemocionalment els nens des de que naixen i a més, aprenen un poc més com ser una bona mestra i actuar amb els alumnes i les famílies. Us recoman pasar per el meu bloc de Segon i llegar les reflexions d'aquesta gran asignatura.


Respecte a l'assignatura d'Educació Corporal i Musical del Mestre, a més d'interessant, també ha estat molt divertida a l'hora de realitzar els seminaris, ens hem sentit com nens. A més a més, hem aprés els aspectes de l'alimentació i les postures que podrem posar en pràctica a l'aula.

Habilitats Lingüístiques, ha estat una assignatura que m'ha preocupat durant tot el quatrimestre. El temari el vaig trobar molt espés, i no va ser fins l'hora de possar-me seria per estudiar on vaig veure les necessitats d'aquesta assigntura. Mai has de jutgar una assignaura per el seu nom.

 
Desenvolupament Psicomotor a la Primera Infància ha estat una assignatura molt extensa a l'hora de realitzar el treball, però molt enriquidora, ja que hem pogut veure des de dins la sessió de psicomotricitat.

 
Finalment, Representació Escènica ha estat increïble. L'experiència de representar una obra realitzada per mi i el meu grup, preparant el diàleg, la música, l'escenari i les disfresses és molt enriquidor, i sobretot a l'hora de representar-la molt emotiu veure la cara del nens. I a més a més, sí voleu veure el resultat final podeu entrar aquí.
 

En general, com a conclusió final, he de dir que totes les assignatures m'han paregut necessàries ja que ens ha mostrat un poc allò que ens trobarem en la nostra aula, i com actuar en tots els problemes que puguem trobar, i tots allò aprés ha estat satisfactori.



Ens veiem al setembre! A per el tercer curs!!


martes, 16 de julio de 2013

Reflexió Final del Primer Curs


Una volta arribat l'estiu, publicades les notes del exàmens, em paro a pensar i pareix mentira que hagi acabat el primer curs d'educació infantil. Arribam a un punt i apart de la nostra carrera.


Fa uns 9 mesos vaig arribar a la universitat perduda, no sabia que em podia trobar. No coneixia l'organització de les classes, la gestió educativa de la seu... i menys encara com seria el primer any de carrera. Ara que he acabat, ja em sento com una més de la “família”.


Aquest primer any ha sigut dur i intens, ja que per adentrar-nos en aquest món necessitam una bona teoria per saber a que ens afrontam. He dir que segons lo que he vist, el primer any es més que res teoria. Això doncs ens ha ajudat a reflexionar sobre els nostres pensaments i sobretot, a canviar la nostra mentalitat sobre l'educació. També m'ha fet donar-me conta de que l'educació infantil és una etapa clau per a l'aprenentatge del nen.

7

També he de dir que hi ha hagut assignatures que m'ha ajudat a veure com sirà la vida d'una mestra alhora d'ensenyar al nen a començar el seu aprenentatge, com ha sigut “La llengua a l'aula d'infantil: del plaer de la lectura al joc de l'escriptura.”, on hem pogut entendre l'escriptura d'un “garabat” i entre altres, a veure les diferents relacions i interrelacions que pot trobar-se un nen a la família i l'escola a “Models Educatius a la Primera Infància”. A més de destacar “Desenvolupament cognitiu i lingüístic en la primera infància” on ens han ensenyat a entendre el nen des de que hi es dins la mare fins que compleix els 6 anys.


Per altra part, un record que crec que durarà fins sempre, tracta del primer vídeo que vam veure a classe de Bases Didàctiques. Fou un vídeo que ens va cridar molt la atenció a totes com a futures mestres, a més de ser molt emotiu. En aquest podem veure com el somni d'una persona comença gracies a una mestra.





No
vull quedar-me "estancada" amb el que ja sé, és la primera expectativa que tinc. Com a futurs mestres, hem de conèixer i saber fer un bon ús de les noves tecnologies. En el nostre cas, el de la gent jove, tenim tendència a utilitzar lo bàsic que ja sabem i no anar més enllà. Com ens han ensenyat a Bases Didàctiques, aquesta ens va obrir totes aquestes barreres i ens va fer descobrir la vertadera utilitat de les tecnologies per poder aplicar-les el dia de demà dins l'aula. A més, deixant apart les tecnologies ens va fer reflexionar sobre les diferents metodologies i la gran evolució que ha sofert l'escola des de el punt de vista tradicional i constructivista.


En quant a les expectatives
que tenia del primer any penso que l'esforç i el treball es vorà reflectit constantment, ja que parlam d'una matèria que requereix molt de treball individual, i a més grupal per tal d'organitzar-nos en conjunt per a una escola millor.

Per acabar, i agraint tot lo que he après aquest any, també vull agrair les noves amistats que he guanyat, la bona relació que tenim a classe i el companyerisme que es desenvolupa quan tots tenim el mateix somni.

Maestritas

lunes, 22 de octubre de 2012

"VA DE MESTRES" QUIN TIPUS DE MESTRA VULL SER?



Quin tipus de mestre vols ser? Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre? I quins reptes et planteges de tots els que l'educació del s.XXI ha d'aconseguir?


Mai m'havia plantejat aquesta pregunta, quin tipus de mestre vull ser? Des de petita m'ha agradat ser mestre, no sabia si era simplement perquè m'agradava com ho feien les meues mestres i volia imitar-les o simplement perquè em cridava l'atenció. Però quan vaig començar a tenir raó i ara que tinc que respondre la pregunta ho sé.

El llibre “Va de mestres” de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà (2004) m'ha ajudat a aclarar-me més encara per què vull ser una mestra i a més crec que serà una bona referència a la meua estanteria de llibres per tota la vida de mestra.

Vull ser un tipus de mestra que crei il·lusió als alumnes per aprendre. Vull aconseguir que els agradi anar a l'escola, que no s'aburreixin en classe però que alhora aprenguin. Aquella que els guii a ser una bona persona. Una mestra que doni un bon exemple a seguir, i que com m'han fet a mi, que també vulguin ser mestres com jo. Vull que aprenguin les diferencies entre memoritzar i entendre. Aquella que faci tot lo possible per que els meus alumnes aprenguin, entenguin i no memoritzin i ho oblidin. Vull aconseguir que els agradi aprendre, que puguen veure la importància del saber. Ensenyar-los tot el que ens envolta. Vull ensenyar-los a aprendre, però d'una forma distinta, vull ensenyar-los a descobrir.

Inventar una forma d'aprendre jugant de tal manera que a ells els entri la curiositat de crear per aprendre, ja que si es diverteixen voldran més i més. Obrir la imaginació i la creativitat en ells, que no s'estanquin en les tecnologies d'ara. Vull controlar les tres bases essencials del mestre, tenir un bon coneixement, saber ensenyar i controlar les tecnologies del segle XXI. Fer-los competents, que no es rendeixen, que s'arrisquin per voler aprendre. Crear empatia entre el món i ells. Que comprenguin totes les bases de la vida. Vull que segueixen el diàleg i no la lluita, que l'essència de la comunicació és el diàleg.

 
Em plantejo crear una generació capaç de tot i més. Que estiguin orgullosos d'ells mateixos i no tinguin por de seguir. Rompre la barrera entre la desigualtat, que no facin distincions en races, cultures, sexe... que sàpiguen que no som Espanyol o Alemany o dona o home, sinó que som persones. Vull acabar amb la polèmica de educar o instruir i com s'esmenta al llibre de Va de mestres “L'escola educa. En conseqüència, no es tracta només d'acceptar el treball com a mestre i fer classes. Cal, per sobre de tot, acceptar el repte d'ajudar a créixer. Cal actuar amb el propòsit que els nois i les noies vagin modelant la seva vida en aquest món tot decidint de manera responsable què val la pena saber i ser.” (2004)

Finalment, vull ser una mestra que els deixi una petjada dintre. I sobretot vull ensenyar amb amor, vull ser una bona mestra.




Per altra part, aqui teniu el video que he fet amb les meus companyes.




Video creat per Andrea Tur, Andrea Galve, Cristina Miguel i Andrea Alba.

jueves, 4 de octubre de 2012

Vols conèixer-me una mica més?

 

Hola!

Soc n'Andrea, encara que alguns amics em diuen Andy. Tenc 18 anys i soc eivissenca. Soc estudiant d'educació infantil a la UIB, es a dir una futura mestra.

Vaig agafar aquesta carrera, ja que des de petita m'ha agradat ser mestra. Un dels meus jocs favorits era jugar a ser mestra. Quan tenia entre 8 i 10 anys, vaig començar a fer el meus exàmens amb el word, de llibres de primaria per fer "classe" al meu germà i la meva cosina de 5 i 6 anys. Actualment, en continuen agradant els nens petits, i sempre estic en contacte amb ells. A més d'agradar-me el nins petits, m'agrada ensenyar, que per a mi és un dels conceptes clau per ser mestra.

Soc una noia de lo més normal, malgrat que tinc les meues diferències com tothom i les meues opinions. Soc molt sincera, bàsicament no em callo res, si tenc que dir alguna cosa més pronte o més tard ho acabaré dient. M'agrada fer riure a la gent, i sobretot riure, estic tot el dia rient. Penso molt en lo que vull dir i no ho dic fins tenir la certesa d'acertar o tenir raó, malgrat que moltes vegades m'equivoque.

Em consider una persona molt optimista. Soc de les que veuen el got sempre ple, d'aigua o d'aire pero sempre esta ple. A més, soc molt caparruda, persegueix tot allò que vull, i fins que no ho aconsegueixo o he fet tot lo possible per aconseguir-ho no par.

Canviant de tema, i deixant apart la personalitat, parlaré d'un dels meus hobbys, la música. Per a mi la música és vida. Un futur tatuatge que tinc es ment serà "Live is music". Toco la guitarra i a més canto.

Dibujo de Aroa (3 años)

En aquesta fotografia, com podeu observar es un dibuix de la meva cosina, n'Aroa de 3 anys i mig (a la que moltes tarda cuido) que un dia em va fer un dibuix i li vaig ajudar a escriure el meu nom i el d'una amiga meva.



He posat aquesta cançó, de Taylor Swift( la meua cantant favorita), on parla del sentiments dels pares que tenen als seus fills que no volen que creixen, però que alhora de creixér és una forma d'aprendre.


I així, disfrutant de la cancó os deixo.