"VA DE MESTRES" QUIN TIPUS DE MESTRA VULL SER?

Quin tipus de mestre vols ser? Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre? I quins reptes et planteges de tots els que l'educació del s.XXI ha d'aconseguir?

Mai m'havia plantejat aquesta pregunta, quin tipus de mestre vull ser? Des de petita m'ha agradat ser mestre, no sabia si era simplement perquè m'agradava com ho feien les meues mestres i volia imitar-les o simplement perquè em cridava l'atenció. Però quan vaig començar a tenir raó i ara que tinc que respondre la pregunta ho sé.

El llibre “Va de mestres” de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà (2004) m'ha ajudat a aclarar-me més encara per què vull ser una mestra i a més crec que serà una bona referència a la meua estanteria de llibres per tota la vida de mestra.

Vull ser un tipus de mestra que crei il·lusió als alumnes per aprendre. Vull aconseguir que els agradi anar a l'escola, que no s'aburreixin en classe però que alhora aprenguin. Aquella que els guii a ser una bona persona. Una mestra que doni un bon exemple a seguir, i que com m'han fet a mi, que també vulguin ser mestres com jo. Vull que aprenguin les diferencies entre memoritzar i entendre. Aquella que faci tot lo possible per que els meus alumnes aprenguin, entenguin i no memoritzin i ho oblidin. Vull aconseguir que els agradi aprendre, que puguen veure la importància del saber. Ensenyar-los tot el que ens envolta. Vull ensenyar-los a aprendre, però d'una forma distinta, vull ensenyar-los a descobrir.

Inventar una forma d'aprendre jugant de tal manera que a ells els entri la curiositat de crear per aprendre, ja que si es diverteixen voldran més i més. Obrir la imaginació i la creativitat en ells, que no s'estanquin en les tecnologies d'ara. Vull controlar les tres bases essencials del mestre, tenir un bon coneixement, saber ensenyar i controlar les tecnologies del segle XXI. Fer-los competents, que no es rendeixen, que s'arrisquin per voler aprendre. Crear empatia entre el món i ells. Que comprenguin totes les bases de la vida. Vull que segueixen el diàleg i no la lluita, que l'essència de la comunicació és el diàleg.

 

Em plantejo crear una generació capaç de tot i més. Que estiguin orgullosos d'ells mateixos i no tinguin por de seguir. Rompre la barrera entre la desigualtat, que no facin distincions en races, cultures, sexe... que sàpiguen que no som Espanyol o Alemany o dona o home, sinó que som persones. Vull acabar amb la polèmica de educar o instruir i com s'esmenta al llibre de Va de mestres “L'escola educa. En conseqüència, no es tracta només d'acceptar el treball com a mestre i fer classes. Cal, per sobre de tot, acceptar el repte d'ajudar a créixer. Cal actuar amb el propòsit que els nois i les noies vagin modelant la seva vida en aquest món tot decidint de manera responsable què val la pena saber i ser.” (2004)

Finalment, vull ser una mestra que els deixi una petjada dintre. I sobretot vull ensenyar amb amor, vull ser una bona mestra.

Per altra part, aqui teniu el video que he fet amb les meus companyes.




Video creat per Andrea Tur, Andrea Galve, Cristina Miguel i Andrea Alba.

Vols conèixer-me una mica més?

 

Hola!

Soc n'Andrea, encara que alguns amics em diuen Andy. Tenc 18 anys i soc eivissenca. Soc estudiant d'educació infantil a la UIB, es a dir una futura mestra.

Vaig agafar aquesta carrera, ja que des de petita m'ha agradat ser mestra. Un dels meus jocs favorits era jugar a ser mestra. Quan tenia entre 8 i 10 anys, vaig començar a fer el meus exàmens amb el word, de llibres de primaria per fer "classe" al meu germà i la meva cosina de 5 i 6 anys. Actualment, en continuen agradant els nens petits, i sempre estic en contacte amb ells. A més d'agradar-me el nins petits, m'agrada ensenyar, que per a mi és un dels conceptes clau per ser mestra.

Soc una noia de lo més normal, malgrat que tinc les meues diferències com tothom i les meues opinions. Soc molt sincera, bàsicament no em callo res, si tenc que dir alguna cosa més pronte o més tard ho acabaré dient. M'agrada fer riure a la gent, i sobretot riure, estic tot el dia rient. Penso molt en lo que vull dir i no ho dic fins tenir la certesa d'acertar o tenir raó, malgrat que moltes vegades m'equivoque.

Em consider una persona molt optimista. Soc de les que veuen el got sempre ple, d'aigua o d'aire pero sempre esta ple. A més, soc molt caparruda, persegueix tot allò que vull, i fins que no ho aconsegueixo o he fet tot lo possible per aconseguir-ho no par.

Canviant de tema, i deixant apart la personalitat, parlaré d'un dels meus hobbys, la música. Per a mi la música és vida. Un futur tatuatge que tinc es ment serà "Live is music". Toco la guitarra i a més canto.



En aquesta fotografia, com podeu observar es un dibuix de la meva cosina, n'Aroa de 3 anys i mig (a la que moltes tarda cuido) que un dia em va fer un dibuix i li vaig ajudar a escriure el meu nom i el d'una amiga meva.



He posat aquesta cançó, de Taylor Swift( la meua cantant favorita), on parla del sentiments dels pares que tenen als seus fills que no volen que creixen, però que alhora de creixér és una forma d'aprendre.


I així, disfrutant de la cancó os deixo.