Hola!
Soc n'Andrea, encara que alguns amics em diuen Andy. Tenc 18 anys i soc eivissenca. Soc estudiant d'educació infantil a la UIB, es a dir una futura mestra.
Vaig agafar aquesta carrera, ja que des de petita m'ha agradat ser mestra. Un dels meus jocs favorits era jugar a ser mestra. Quan tenia entre 8 i 10 anys, vaig començar a fer el meus exàmens amb el word, de llibres de primaria per fer "classe" al meu germà i la meva cosina de 5 i 6 anys. Actualment, en continuen agradant els nens petits, i sempre estic en contacte amb ells. A més d'agradar-me el nins petits, m'agrada ensenyar, que per a mi és un dels conceptes clau per ser mestra.
Soc una noia de lo més normal, malgrat que tinc les meues diferències com tothom i les meues opinions. Soc molt sincera, bàsicament no em callo res, si tenc que dir alguna cosa més pronte o més tard ho acabaré dient. M'agrada fer riure a la gent, i sobretot riure, estic tot el dia rient. Penso molt en lo que vull dir i no ho dic fins tenir la certesa d'acertar o tenir raó, malgrat que moltes vegades m'equivoque.
Em consider una persona molt optimista. Soc de les que veuen el got sempre ple, d'aigua o d'aire pero sempre esta ple. A més, soc molt caparruda, persegueix tot allò que vull, i fins que no ho aconsegueixo o he fet tot lo possible per aconseguir-ho no par.
Canviant de tema, i deixant apart la personalitat, parlaré d'un dels meus hobbys, la música. Per a mi la música és vida. Un futur tatuatge que tinc es ment serà "Live is music". Toco la guitarra i a més canto.
En aquesta fotografia, com podeu observar es un dibuix de la meva cosina, n'Aroa de 3 anys i mig (a la que moltes tarda cuido) que un dia em va fer un dibuix i li vaig ajudar a escriure el meu nom i el d'una amiga meva.
He posat aquesta cançó, de Taylor Swift( la meua cantant favorita), on parla del sentiments dels pares que tenen als seus fills que no volen que creixen, però que alhora de creixér és una forma d'aprendre.
I així, disfrutant de la cancó os deixo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario